Rafael Luchorro Parrilla, membre del GIAM des del 2017, va obtenir el grau de doctor amb la menció Excel·lent Cum Laude després de la defensa pública de la tesi.
El tribunal estava format per la Dra. Rosa Rodríguez Arregi (presidenta), el Dr. Ulises Castro (secretari) i el Dr. Miguel Pic (vocal).
La tesi, dirigida pel Dr. Pere Lavega Burgués i titulada Los juegos tradicionales infantiles en Canarias. Visión etnomotriz y educación de conductas motrices sostenibles, descriu i analitza la història i les característiques dels jocs a les Illes Canàries des de la perspectiva de l’etnomotricitat.
Felicitem el Dr. Rafael Luchorro Parrilla, «Lucho». La seva recerca servirà de referència per a estudis i publicacions futurs.
Presentació i defensa de la tesi
Resum
Les directrius oficials de la UNESCO (Pla de Kazan, 2017), de les Nacions Unides (Agenda Cultural 2030) i del Govern de les Canàries (Castro, 2021) situen la salvaguarda i la promoció dels jocs tradicionals i dels valors que els acompanyen entre els objectius prioritaris de desenvolupament sostenible, perquè són patrimoni cultural immaterial. La tesi consta de dues parts.
La primera va identificar els trets etnomotrius distintius dels jocs esportius tradicionals (lògica interna) i la seva relació amb la cultura local (lògica externa). Es van estudiar 513 jocs a partir de l’anàlisi del contingut de 27 fonts escrites publicades a les Canàries des dels anys quaranta. L’anàlisi de contingut es va complementar amb estadística descriptiva, taules creuades, arbres de classificació i àrees de freqüència. L’estudi va identificar tres trets que expliquen la riquesa educativa dels jocs: una àmplia ludodiversitat d’experiències sociomotrius, el foment d’aprenentatges sostenibles respectuosos amb l’entorn material (natural i domèstic) i social, i l’activació d’experiències ludomotrius intenses viscudes en el moment present (Carpe Diem).
La segona part va demostrar els efectes d’una intervenció pedagògica etnomotriu amb set accions dins i fora de l’escola. Es van fer servir jocs esportius tradicionals amb objectes per desenvolupar aprenentatges sostenibles i significatius i el benestar emocional de l’alumnat de primària de les Canàries. Hi van participar 226 alumnes d’11 a 12 anys, 118 nenes i 108 nens, de set centres de primària de Telde, a Gran Canària. Es van recollir dades de l’alumnat (un text i l’escala emocional GES), del professorat (entrevistes semiestructurades) i de l’investigador (notes de camp i enregistraments audiovisuals).
L’estudi va seguir una metodologia mixta. Les dades qualitatives es van examinar amb una anàlisi de contingut deductiva i inductiva. Per a les dades quantitatives es van utilitzar estadística descriptiva, àrees de freqüència multidimensionals, taules creuades per explorar associacions per parelles entre variables i fases etnomotrius, i arbres de decisió per identificar variables predictores dels aprenentatges significatius i del benestar emocional de cada fase.
Els resultats mostren una experiència innovadora que va afavorir aprenentatges significatius, transdisciplinaris i contextualitzats sobre el desenvolupament sostenible dins la cultura local. L’alumnat va aprendre en un entorn segur de benestar emocional. Es va observar que els familiars eren agents educatius clau en la promoció de conductes etnomotrius sostenibles i contextualitzades, juntament amb els altres agents educatius. Els jocs tradicionals amb objectes van actuar com a talismà del procés educatiu i van contribuir a la subjectivació de l’alumnat. Finalment, comprovar la idoneïtat del projecte va servir de termòmetre per verificar l’activació dels aprenentatges sostenibles i significatius i del benestar emocional.
Praxiologia motriu, conductes motrius i etnomotricitat.