Els jocs esportius tradicionals com a mirall de la societat. El cas dels jocs a Lleida durant la Guerra Civil espanyola

Articles
GIAM
Recerca

A la revista Frontiers s’ha publicat l’article Playing Ludomotor Activities in Lleida During the Spanish Civil War: An Ethnomotor Approach («La pràctica d’activitats ludomotrius a Lleida durant la Guerra Civil espanyola: un enfocament etnomotriu»). Els autors són membres del GIAM: Enric Ormo-Ribes1*, Pere Lavega-Burgués1*, Rosa Rodríguez-Arregi1, Rafael Luchoro-Parrilla1, Aaron Rillo-Albert2 i Miguel Pic3.

Informe breu de recerca

Front. Psychol., 12 de gener de 2021 | https://doi.org/10.3389/fpsyg.2020.612623

Paraules clau: etnomotricitat, praxiologia motriu, jocs de guerra, patrimoni cultural immaterial i mètodes mixtos.

Resum:

La UNESCO reconeix les activitats ludomotrius tradicionals (AL) com a part del patrimoni cultural immaterial. L’etnomotricitat analitza les AL en el seu context sociocultural. Té en compte les propietats de les regles o de les condicions motrius (lògica interna) i el vincle amb la cultura local (lògica externa).

L’objectiu de la recerca va ser identificar els trets etnomotrius distintius de les AL per entendre les adaptacions que es van produir en el context social de la Guerra Civil espanyola (1936–1939) a Lleida.

El corpus de la recerca constava de 101 AL obtingudes de l’anàlisi de 20 entrevistes semiestructurades. Els observadors experts van dissenyar i acordar un instrument ad hoc de 27 variables etnomotrius relatives a les AL.

Els experts van assolir una fiabilitat elevada en classificar les AL en dues ocasions diferents [coeficient kappa de Cohen (κ) i coeficient de correlació de Spearman = 1].

Amb SPSS v.25 es van calcular estadístics descriptius, taules de contingència (χ² de Pearson), mides de l’efecte i agrupacions en dos passos en funció de les variables de lògica interna i externa.

La presència o absència d’interacció motriu (χ² = 9,029; gl = 1; p < 0,003; mida de l’efecte = 0,298) va ser reveladora en comparar AL amb connotació bèl·lica i sense. D’altra banda, la jerarquia de variables es basava principalment en el domini de lògica interna (psicomotor, cooperació, oposició i cooperació-oposició; importància predictiva = 1). L’agrupació en dos passos va revelar un perfil etnomotriu corresponent al grup 1, amb connotació bèl·lica (n = 48; 96,0 %), i una estructura homòloga al grup 2, sense caràcter bèl·lic (n = 26; 50 %).