La revista International Journal of Environmental Research and Public Health ha publicat «Relationships, Decisions, and Physical Effort in the Marro Traditional Sporting Game: A Multimodal Approach».
La recerca estudia la presa de decisions dels jugadors de Marro, un joc esportiu tradicional, mitjançant un enfocament multimodal.
En comparar dues partides es van observar diversos patrons temporals comuns. L’esforç físic és intermitent i els esforços d’alta intensitat dels rols principals, caçadors i llebres, solen modificar el marcador. No es va observar cap vincle entre l’esforç físic i la variabilitat del marcador entre partides.
La combinació de metodologies i variables ha aportat resultats originals que ajuden a entendre el funcionament intern del Marro des d’una perspectiva de 360°.
El treball l’ha liderat David Martín-Martinez1 amb Pere Lavega-Burgués1, Cristofol Salas i Santandreu1, Conchita Durán1, Queralt Prat1, Sabrine Damian-Silva1, Leonardo Machado1, Pablo Airés Araujo1, Verónica Muñoz-Arroyave1, Manuel Lapuente-Sagarra4, Jorge Serna1, Miguel Pic Aguilar3.
Int. J. Environ. Res. Public Health 2021,18(20), ; https://doi.org/10.3390/ijerph182010832
Paraules clau: presa de decisions motrius, GPS, patrons T, acceleració, praxiologia motriu i rol.
Citation: Martín-Martínez, D.; Lavega-Burgués, P.; Salas-Santandreu, C.; Duran-Delgado, C.; Prat, Q.; Damian-Silva, S.; Machado, L.; Aires-Araujo, P.; Muñoz-Arroyave, V.; Lapuente-Sagarra, M.; Serna, J.; Pic, M. Relationships, Decisions, and Physical Effort in the Marro Traditional Sporting Game: A Multimodal Approach. Int. J. Environ. Res. Public Health 2021, 18, 10832. https://doi.org/10.3390/ijerph182010832
Resum. L’objectiu de l’estudi era examinar la presa de decisions dels jugadors al Marro, un joc esportiu tradicional, mitjançant un enfocament multimodal. Les decisions de cada jugador comporten acceleracions i desacceleracions específiques associades a diferents esforços. La recerca volia estudiar la presa de decisions en els rols de caçador i llebre, caracteritzar l’esforç físic de cada rol i identificar patrons temporals (T-patterns) que combinen decisions i esforç físic i incideixen directament en el marcador segons el rol.
Hi van participar 22 homes i 2 dones de 18 a 25 anys (M = 19,4; DT = 1,3). Dos grups van jugar al Marro durant vuit minuts. Es va aplicar una metodologia observacional de tipus III, amb un disseny nomotètic, puntual i multidimensional. Es va crear un instrument ad hoc per garantir la qualitat de les dades. Les anàlisis univariants van emprar taules creuades amb residus ajustats, arbres de classificació (model CHAID) i anàlisi de patrons T (TPA).
Es van trobar diferències significatives entre partides en el marcador (p < 0,001; ES = 0,26), el rol (p < 0,001; ES = 0,31) i variables orgàniques com la velocitat (p < 0,001; ES = 0,73), la potència metabòlica i l’acceleració o desacceleració (p = 0,023; ES = 0,43). El model predictiu va identificar el rol (p < 0,001) com el factor principal que explicava el creixement del model. La TPA (p < 0,005) va revelar diferències atribuïbles a la lògica interna en els equips groc (primera partida) i taronja (segona partida). Les variables orgàniques eren més canviants en els equips violeta (primera partida) i verd (segona partida).
L’estudi avança en la caracterització de la presa de decisions individual. L’ús de diverses metodologies i variables aporta resultats originals que ajuden a entendre el funcionament intern del Marro des d’una perspectiva de 360°.
1 Grup d’Investigació en Acció Motriu (GIAM), INDEST, Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), Universitat de Lleida (UdL), Lleida, Espanya. 2 Smart Performance & Sport Science, Facultat d’Educació i Esport, Universitat del País Basc (UPV/EHU), 48940 Vitòria-Gasteiz, Espanya. 3 GIAM, Institut d’Esport, Turisme i Serveis, Universitat Estatal dels Urals del Sud, Txeliàbinsk, Rússia. 4 Development & Innovation on Conditioning & Exercise (DICFE), INEFC, Universitat de Lleida, 2192 Lleida, Espanya.