A Frontiers s’ha publicat l’article «Els estats emocionals suscitats durant la construcció d’un castell: estudi de cas».
L’objectiu de la recerca era estudiar els estats emocionals (benestar, malestar i afectivitat) suscitats per una actuació representativa de la colla de Castellers de Lleida, la que va tenir lloc a la plaça de la Paeria de Lleida.
La troballa principal és que els castells susciten majoritàriament estats de benestar. La lògica interna cooperativa de la pràctica afavoreix relacions interpersonals intenses de benestar socioemocional.
L’estudi, innovador en la recerca sobre els castells com a joc esportiu tradicional i signe distintiu de la identitat catalana, l’ha encapçalat Sabrine Damian-Silva1, Carles Feixa2, Queralt Prat1, Rafael Luchoro-Parrilla1, Miguel Pic Aguilar3, Aaron Rillo-Albert4, Unai Saez de Ocariz4, Antoni Costes1 i Pere Lavega-Burgués1.
Informe breu de recerca
Front. Psychol., 1 d’abril de 2021 | https://doi.org/10.3389/fpsyg.2021.611279
Entrada original: https://praxiologiamotriz.inefc.es/?p=1382
Paraules clau: etnomotricitat, patrimoni cultural immaterial, joc esportiu tradicional, praxiologia motriu i castells.
Citation: Damian-Silva S, Feixa C, Prat Q, Luchoro-Parrilla R, Pic M, Rillo-Albert A, Sáez de Ocáriz U, Costes A and Lavega-Burgués P (2021) The Emotional States Elicited in a Human Tower Performance: Case Study. Front. Psychol. 12:611279. doi: 10.3389/fpsyg.2021.611279
Resum: Els castells són un dels jocs esportius tradicionals més representatius de Catalunya. La UNESCO els va reconèixer com a patrimoni cultural immaterial el 2010. L’objectiu de la recerca era estudiar els estats emocionals (benestar, malestar i afectivitat) suscitats per una actuació representativa de la colla de Castellers de Lleida.
Es va fer un estudi de cas etnogràfic amb mètodes mixtos, amb la participació voluntària de 17 informants clau (castellers). Es va fer servir l’observació participant i es van registrar les dades en un diari de camp i en fonts orals (entrevistes semiestructurades). L’anàlisi de contingut es va fer amb el programari Atlas.ti (versió 8.4.4). També es va crear una base de dades SPSS.
Es van utilitzar tècniques estadístiques descriptives, taules de contingència amb el χ² de Pearson (nivell de significació p < 0,05) i arbres de classificació i regressió (CRT). Amb aquests arbres es va examinar la capacitat predictiva de cinc variables independents (font de les dades, lògica, unitats semàntiques i contextos de l’actuació) respecte dels estats emocionals.
Dels 132 comentaris, 70 (53 %) feien referència al benestar. La lògica interna cooperativa dels castells potencia les relacions interpersonals intenses de benestar socioemocional.
1 Grup d’Investigació en Acció Motriu (GIAM), INDEST, Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), Universitat de Lleida (UdL), Lleida, Espanya. 2 Grup de Recerca en Joventut, Societat i Comunicació (JOVIScom), Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, Espanya. 3 GIAM, Institut d’Esport, Turisme i Serveis, Universitat Estatal dels Urals del Sud, Txeliàbinsk, Rússia. 4 GIAM, INDEST, INEFC, Universitat de Barcelona (UB), Barcelona, Espanya.